A mi m'agrada el Nadal. Què passa? Ja ho he dit! Tot i que dec estar a les antípodes del que és políticament correcte i elegant per aquestes dates, a mi em mola tornar a menjar sopa de galets, pollastre farcit, tall rodó, turrons, beure tissana (tot i que no m'agrada, me la bec), fer cagar el tió, esperar que arribin els reis, posar l'arbre de Nadal i guarnir-lo, posar el pessebre, regalar vesc i que me'n regalin...
Totes, totes les tradicions de Nadal m'agraden. M'agrada veure la meva família, perquè ni la odio ni m'odia (de fet, ens estimem molt!); m'agrada veure els meus cosins i cosines i veure com els va la vida i si han tingut nens, m'agrada veure com creixen; m'agrada jugar a qualsevol joc de sobretaula; m'agrada menjar neules a mitja tarda i fer el manta tirada pel sofà, mentre els meus nebots criden com a locus que volen veure alguns dibuixos infumables o que volen jugar a alguna cosa...
Queda cool dir "Quina merda, ja torna a ser Nadal...", "Quin fàstic, ara hauré d'aguantar la família...". Doncs passo. Trenco la tendència. No sóc cool. No veig Silenci? ni Loops!; no em sembla fashion dir que les nostres tradicions són una merda i que és més international celebrar el solstici d'hivern (que per cert, per als qui el celebreu, aneu tard; va ser dissabte 21); no vull fer paisatges d'hivern a les escoles ni vull pessebres psicodèlics que portin butaneros i aquestes coses.
Evidentment hi ha coses que em molesten, com és la sobrepressió que tothom exerceix sobre la resta. Però en una família normal i benavinguda, és habitual. Per Nadal, només s'intensifica una mica, però com tot. S'intensifica el consum, el menjar, el luxe, el beure, ... doncs les pressions i els equilibris familiars, també. Però mínimament que regni el sentit comú i el respecte, és fàcil portar-ho amb una certa dignitat...
I sí, m'encanta sortir de botigues i comprar desenes de regals per a tothom. I estic molt fastiguejada aquest any perquè no tinc pasta per poder-ho fer...
4 comentaris:
A mi també m'agrada. Potser perquè a casa nostra som " els de sempre". No convidem a gent quen o veiem mai, ni seguim cap tradició en concret. A mi m'agrada fer el arbre, el faig, el tió també. fer el calendari d'advent que no és d'aquí, doncs endavant.
A casa ens agrada, tenir una excusa per fer festai estar junts
Ostres, aquest any no tenia calendari d'advent... La meva mare, que n'era la proveïdora oficial, no s'ha recordat de portar-me'l i jo me'n vaig adonar que ja havia començat desembre...
Bones festes, Mireia! Que el 2009 sigui profitós i creatiu!
Doncs el Nadal és perfecte si hi ha nens petits perquè els fa molta il.lusió tots els preparatius, els regals...però si no, és com una festa més en què es gaudeix de poder estar junts un any més. I això a mi també em sembla molt bé.
Bon Nadal!
Les persones que sentim el Nadal sembla que ens n'haguem d'avergonyir, a mi m'omple molt la cara d'il·lusió de la mainada, els retrobaments familiars i les llargues sobretaules, l'esperit que es respira al carrer, les ornamentacions...
Us desitjo bones festes i bon any!
Publica un comentari a l'entrada