dimecres, d’agost 21, 2013

Petites passes diàries (noctàries, de fet)

Deixeu-me fer de Paolo Coelho i dir una obvietat que sembli un gran pensament:

Si és massa gran, et semblarà impossible. Fes-lo petit i et serà senzill.” 



A que sembla profund? A que serveix per a tot i, per tant, no vol dir absolutament res? Tant te’l pots utilitzar per un “repte de vida” com per jalar-te un pastís. 

Jo el faig servir, darrerament, per l’horari de feina. M’he canviat de torn i ara faig 12 hores d’una tirada. Quan arribes al curro i veus per davant 12 hores (segures, ei, no les que tots hem fet perquè s’havia d’acabar una cosa urgentment) et posaries a córrer en direcció contrària, encara que sigui cap al desert. Resultat? Trossejo les 12 hores en packs que se’m facin més digeribles. 

És a dir, jugo a paquets, vulgarment dit. Dos paquets de 6 hores, tres de 4, quatre de 3. No sumats. O un o l’altre. A vegades, segons el moment, certament. Així, mira, vaig fent. Ja en tenim un de menys, dos de menys... Ja tinc un terç fet o la meitat. I mira, no és que les hores passin més ràpides però almenys no se’m fa tan llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg.... 

Espero que la meva filosofia de butxaca, tan profunda o tan cutre com la del Coelho i mil d’altres autoajudadors professionals (per cert, com se li pot dir “autoajuda” a alguna cosa que escriu algú altre? Autoajuda no seria allò que fem cada matí per decidir-nos a sortir del llit i posar-nos de cara al món, quan ens convencem que ho hem de fer encara que no vulguem?), us serveixi d’ajuda. 
Jo, escrivint això, mira, ja he fet un terç de la despesa del meu temps lliure, quan hauria d’estar dormint.

Cap comentari: