Sóc politòloga. No és una declaració de principis. És un fet vinculat al post que faig avui.
Ja fa molts anys em vaig llicenciar en Ciències Polítques i de l'Administració, especialització en Relacions Internacionals. Ha estat una carrera molt útil per jugar al Trivial (ara a l'Atríviate) i l'Scrabble (ara Apalabrados).
Però o bé han canviat les regles del joc des de que jo vaig acabar la carrera o bé ens estan fent beure a galet i ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Que en Rubalcaba presenti una moció de censura és tan útil com que jo escrigui una carta al President de Síria perquè deixin de matar-se.
En primer lloc, les mocions de censura han de ser constructives. S'ha de presentar una candidatura a President alternatiu. I qui es presentarà? Ell? O presentarà a la Rosa Díez? Perquè segons les enquestes espanyoles és l'única que té una certa credibilitat entre els seus votants....
En segon lloc, presentar una moció de censura per perdre-la és una imbecil·litat. I la perdran, segur. Perquè el PP té majoria absoluta. 185 diputats sobre 350. O bé els paguen una pasta (i tenint en compte el rotllo dels sobresous al PP quasi que hauran de fer una molt bona oferta, perquè algú es quedi tancat al bany, amb la grip, en un embús...) perquè no hi vagin o no votin o bé la moció està perduda d'avançada. Ni sumant tots els vots de tots els partits, tiraria endavant.
Que el Rajoy i el PP en ple se'ns pixa a la cara i diuen que plou? Sí. Que els socialistes ho estan fent tan malament com saben? També.
El PP està ple de corruptes i de gent que no s'hauria d'acostar a res que sigui patrimoni públic. Però lamentablement els dirigents que han passat per unes eleccions o per un judici després que s'hagin conegut alguns dels casos no només han sortit indemnes sinó que a més han guanyat les eleccions de carrer. No cal anar gaire lluny: al País Valencià (es diu així, que es fotin) la Rita Barberà i el Paco Camps van tornar a guanyar. I si va plegar el Paco és perquè li van demanar si us plau per favor i ja descobrirem algun dia a canvi de què.
Però el PSOE està ple de perdedors, de batalles intestines, de gent més antiga que la mamuta que han trobat a Sibèria. El Rubalcaba ja era ministre amb el González! I el que han oblidat és que les eleccions del 2011 no les van guanyar ells, les va perdre el PP per una mala gestió de la comunicació en l'atemptat de l'11 de març. I van repetir triomf amb tot de lleis que no els costaven ni cinc però que eren molt vistoses.
En resum, o millorem la cultura política del país (i aquí em refereixo al meu país, a Catalunya) i fem un curs accelerat també a la premsa o quan marxem tindrem els mateixos problemes.
I encara em pregunto com volen fer-me sentir espanyola. No tinc res a veure ni amb ells ni amb la majoria dels seus electors. Amb la resta, sí: som tots occidentals, mengem vedella i bevem vi. I ja està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada