Prohibir el burca

El políticament correcte està matant la política, la correcció i la intel·ligència i el pensament lliure. 

Com a entrada de l’entrada és provocadora, sí. Però espera, que l’entrada ho és més. 

Avui, mentre em rentava les dents, sentia a la ràdio que el Govern està buscant la fórmula per aconseguir que es pugui evitar que hi hagi burques a l’administració pública. De fet, la frase del Conseller Homs explicant que la policia està fent un estudi sobre la (el?) burca a Catalunya era una metàfora de la situació del país: no s’ha entès una merda.

Molt bé. Deixem-nos de tonteries. Prohibir el burca a l’administració pública no és que sigui raonable, és que és imprescindible. Però no a l’administració pública. A qualsevol espai públic: al carrer, al cine, al metro, al parc o al súper. I no per motius de seguretat, ja us ho dic ara. Per motius de drets de les dones prohibició del burca i el niqab.

A tots i totes els i les hippies, políticament correctes, esquerranosos ultradefensorsdelsdretsdetotitothom, us equivoqueu. Taxativament. No hi ha dones que portin el burca lliurement. No és una qüestió cultural. No és una decisió individual. És una decisió marcada per una cultura que considera que les dones són inferiors i que estan sotmeses als desitjos dels homes, ja sigui dels físics o dels “divins”. 

Una dona tapada no té identitat pròpia, perquè pot ser ella o qualsevol altra (i això no és una qüestió de seguretat, que us veig venir, és una qüestió de no ser una cosa, sinó una persona, única i irrepetible). Una dona tapada està indefensa davant dels cops, perquè no es veuen. A una dona tapada no se li veu l’expressió de la cara, de manera que se li redueix brutalment la capacitat de comunicació. Una dona tapada no pot córrer, saltar, llegir, cridar, fumar, menjar tranquil·lament, beure, parlar... perquè tot queda impossibilitat per un drap que li impedeix fer-ho de manera natural. Una dona tapada no pot conduir, de manera que perd independència. Una dona tapada que només es destapa a casa està sotmesa, perquè no és lliure de ser igual a dins que fora de casa. I sí, està sotmesa a un o més homes.

La cultura, la religió, les creences, les tradicions... molt maco i molt bonic. Però deixem-nos de relativismes morals i siguem justos. Per què exigim que volem ser lliures i després permetem que a casa nostra hi hagi gent, en aquest cas dones, sotmeses? Els homes i les dones que tant diuen que no podem legislar sobre això, dirien el mateix si es tractés d’homes que van tapats? O aleshores reivindicarien el dret a la igualtat entre els homes? 

Prohibició total del burca i del niqab. Ja. A tots els carrers i llocs públics del país. A casa, cadascú que es vesteixi com li sembli millor. Com si a casa volen anar en pilotes. I per cert, prohibició també d’anar amb pilotes pel carrer. Perquè ells tenen dret a ensenyar la tita, però jo tinc dret a no veure-la.