Ja fa temps vaig llegir La mala dona, d'en Marc Pastor. I em va fascinar. Per això vaig agafar amb moltes ganes L'any de la plaga, pensant que també hi trobaria novel·la negra. I no. Va ser encara millor: ciència-ficció-terror domèstic (i que l'autor em disculpi la llicència).Per ciència-ficció-terror domèstic entenc allò que em va passar amb REC: que el fet que els espais on transcorre la història siguin tan propers, tan fàcils d'identificar i tan domèstics, en la millor de les accepcions, fan que la por sigui molt més intensa, que el terror sigui molt més plausible i terrorífic.
A mi que els zombies envaeixin Nova York em fa la seva gràcia; que corrin per l'Eixample em fa molta poreta. Deu ser perquè jo també corro per l'Eixample i no em ve de gust que algú que arrossega els peus i grunyeix ple de visceres es vulgui menjar el meu cervell, mentre que Nova York només la veig per la tele.
Total, que L'any de la plaga no va de zombies. Si heu vist i us ha agradat La invasió dels ultracossos, us molarà. Si El dia dels trífids és un llibre (o una sèrie) molt present en el vostre imaginari infantil, L'any de la plaga us agradarà. Si penseu que Barcelona és un lloc especialment dissenyat per poder començar una batalla campal, L'any de la plaga és el vostre llibre.
Si teniu entre 25 i 45 anys els referents seran els vostres i disfrutareu com uns enanos.
O sigui que us animo a comprar-li i llegir-lo. I si no pot ser, a anar a la biblioteca, agafar-lo en préstec i llegir-lo. Però el tema clau és llegir-lo. Val la pena.
4 comentaris:
uhhhh, a mi REC .. bé la veritat no és que no m'agradés , és que em marejava. Aquell coi de càmera no para quieta! Tenint en compte que aquí no hi ha càmera , que tinc l'edat que toca i que recordo el dia dels trífids llegit en capítols a la classe d 'anglès ;es pot intentar si cau a les meves mans.
Mireia, és un dels que et recomano amb ganes. N'hi ha que mira, que si et cauen a les mans, doncs te'l llegeixes i passes l'estona.
A mi, L'any de la plaga, em va donar unes quantes hores de satisfacció: d'entreteniment, de rialles, de por, de viure intensament la història.
Ja em diràs el què!
Anoto el llibre ja que fa bona fila.
Només un petit comentari: a l'Eixample hi corren molt i molts zombies. Especialment les matinades de divendres i dissabte. T'ho di com ex-zombie eixamplero. :)
Òscar, tens raó. A l'Eixample hi ha un munt de zombies les matinades de les festes de guardar (i de les que no ho són, també). Però no solen anar plens de vísceres; com a molt, vomitat. I no és el mateix... :)))))
Sí, dóna-li un cop d'ull al llibre, val la pena!
Publica un comentari a l'entrada