dimarts, de setembre 07, 2010

L'alienista, Caleb Carr


Tinc el mal costum de comprar llibres als aeroports, de butxaca, per poder llegir a l'avió alguna cosa que no sigui excessivament aparatosa. Als aeroports és el lloc del món on és més senzill i barat comprar edicions de butxaca, curiosament.I compro llibres dels que no n'he sentit a parlar. D'aquesta manera, si no m'agraden, els abandono miserablement a la primera parada que fem sense cap mena de remordiment.

Un any, fa molt de temps, vaig comprar L'alienista, de Caleb Carr, i no sé ben bé per què no el vaig arribar a obrir i el vaig aparcar en un racó de la prestatgeria. El vaig repescar a principis d'estiu i no vaig poder deixar-lo.

És una meravella.

A finals del segle XIX Nova York és una ciutat en plena efervescència: canviant, perillosa, lluminosa i fosca alhora. Camp de batalla de diferents bandes, també és el terreny en el que es mouen moltes confessions religioses intentant captar adeptes. On hi ha màfies que exploten persones, drogues, beguda... On la guerra civil americana és molt present en la memòria de les persones, de la mateixa manera que ho és la conquesta del salvatge Oest. On es barregen els odis a les persones diferents. I alhora és l'època on es fan avenços en la ciència mèdica, en el naturalisme, en els grans descobriments científics, ...

En la novel·la, un psiquiatre reputat però titllat de boig per les seves teories trencadores sobre l'impacte de l'entorn en el comportament de les persones, especialment en casos de bogeria infantil, busca la manera de descobrir un criminal que està assassinant nanos de manera brutal. És l'inici del mètode inductiu, del que avui en dia es coneix com a profiler (beneïdes o maleïdes, segons es miri, sèries americanes), en una ciutat convulsa, on Theodore Roosvelt és el cap polític de la policia que intenta eliminar els elements extremadament corruptes, on hi ha la primera dona que no es limita a ser una secretària en el cos de policia, on hi ha discriminació racial...
Una novel·la apassassionant, tant per la història que s'hi desenvolupa com a trama principal, però sobretot perquè l'entorn que descriu amb pinzellades ens trasllada a un món completament diferent, de manera vívida i lúcida.

Es nota que m'ha agradat molt?

2 comentaris:

kweilan ha dit...

El vaig llegir fa molt temps. Quan el van publicar per primera vegada. I recordo quye també em va agradar. Ara quan he vist la ressenya m'ha fet gràcia perquè m'ha recordat altres temps.

Àlex ha dit...

Kweilan, perdona la pregunta, però en quin idioma el vas llegir? el vaig buscar en català i em van dir que estava descatalogat...
Si et va agradar, et recomano La mala dona, de Marc Pastor. També t'agradarà!