dimarts, d’abril 27, 2010

Aurora borea, Asa Larsson

Per començar diré que m'ha agradat molt. Per fi m'he reconciliat una miqueta amb els països escandinaus i en concret amb Suècia.

Diga'm rara, però finalment m'he pogut sentir més o menys identificada amb un personatge de novel·la, que sol ser el que ens atrapa d'un llibre. Amb això no vull dir que jo m'assembli en absolut a la Rebecka Martinsson, sinó senzillament que entenc el seu raonament mental i per què actua com actua. Em sembla un personatge normal, verídic i raonable, i no com la ximple de la Lisbeth Salander o la loca de la filla del Wallander, que tan aviat crida com tan aviat és dolça. Efectivament, el fet de ser una dona em dificulta molt el procés d'identificar-me amb un protagonista masculí, però entenc que deu passar el mateix en el cas dels homes, que els costa identificar-se amb les protagonistes femenines.
D'acord que alguns elements del llibre m'han quedat poc aclarits, d'acord que en alguns moments falta una mica de respostes i que no s'acaben de tancar temes. Hi ha un parell d'aspectes millorables, sí.
Però ha aconseguit transportar-me a la foscor nòrdica, a l'angoixa del silenci de la neu, a les obligacions morals imposades per una mateixa malgrat que no vulguem fer-les (allò tan bonic de pensar "no vull, no vull i no vull i no ho faré" mentre vas fent exactament allò que dius que no faràs conscient que ho fas en contra de la teva voluntat però que no et queda més remei que fer-ho si vols seguir convivint amb tu mateixa), a la violència que engendra violència. A les mentides socials i al benestar comunitari hipòcrita.
Entre la gent que em coneix ja saben que fa temps que dic que els escandinaus estan xalats i que la seva manera de viure la religió i la fe és molt més insana i aclaparadora que la de les zones que som de tradició catòlica. El protestantisme és molt més exigent. I a Aurora boreal es transmet i s'explica.
No ho sé, suposo que és el cúmul de coses de la novel·la, però de veritat que feia molt de temps que no podia dir que un llibre m'havia agradat molt i que m'havia enganxat tant.
Així doncs, ja ha caigut el primer Sant Jordi.

4 comentaris:

kweilan ha dit...

M'encanta gaudir d'una bona novel.la policiaca també!!

òscar ha dit...

De moment, només prenc nota ja que encara tinc pendents d'atacar els de la Diada.

Mireia ha dit...

la tinc a casa perquè la va llegiar en Martí ni no tenia intenció de llegir-la però ara m'has fet dubtar.

Celebro que els llibre sde sant Jordi hagi estat un bona tria

Àlex ha dit...

Kweilan, és un bon llibre. Te'l recomano molt!

Òscar, què tens pendent de Sant Jordi? Socialitza la info, home!

Mireia, pregunta al Martí què li va semblar i finalment decideix-te, però a mi feia temps que un llibre no m'atrapava tant