Aurora borea, Asa Larsson

Per començar diré que m'ha agradat molt. Per fi m'he reconciliat una miqueta amb els països escandinaus i en concret amb Suècia.

Diga'm rara, però finalment m'he pogut sentir més o menys identificada amb un personatge de novel·la, que sol ser el que ens atrapa d'un llibre. Amb això no vull dir que jo m'assembli en absolut a la Rebecka Martinsson, sinó senzillament que entenc el seu raonament mental i per què actua com actua. Em sembla un personatge normal, verídic i raonable, i no com la ximple de la Lisbeth Salander o la loca de la filla del Wallander, que tan aviat crida com tan aviat és dolça. Efectivament, el fet de ser una dona em dificulta molt el procés d'identificar-me amb un protagonista masculí, però entenc que deu passar el mateix en el cas dels homes, que els costa identificar-se amb les protagonistes femenines.
D'acord que alguns elements del llibre m'han quedat poc aclarits, d'acord que en alguns moments falta una mica de respostes i que no s'acaben de tancar temes. Hi ha un parell d'aspectes millorables, sí.
Però ha aconseguit transportar-me a la foscor nòrdica, a l'angoixa del silenci de la neu, a les obligacions morals imposades per una mateixa malgrat que no vulguem fer-les (allò tan bonic de pensar "no vull, no vull i no vull i no ho faré" mentre vas fent exactament allò que dius que no faràs conscient que ho fas en contra de la teva voluntat però que no et queda més remei que fer-ho si vols seguir convivint amb tu mateixa), a la violència que engendra violència. A les mentides socials i al benestar comunitari hipòcrita.
Entre la gent que em coneix ja saben que fa temps que dic que els escandinaus estan xalats i que la seva manera de viure la religió i la fe és molt més insana i aclaparadora que la de les zones que som de tradició catòlica. El protestantisme és molt més exigent. I a Aurora boreal es transmet i s'explica.
No ho sé, suposo que és el cúmul de coses de la novel·la, però de veritat que feia molt de temps que no podia dir que un llibre m'havia agradat molt i que m'havia enganxat tant.
Així doncs, ja ha caigut el primer Sant Jordi.