Vaig comprar-me aquest llibre perquè m'agrada l'autor. M'agrada molt la novel·la negra, des de fa molts anys. Probablement ara quedaré molt malament, però com molta gent hi vaig arribar després de llegir-me gairebé totes les novel·les de l'Agatha Christie, que la meva mare col·leccionava (entre multitud d'altres llibres). M'agrada l'Agatha Christie, i què? Però, de fet, jo volia parlar d'Un llarg diumenge de prometatge, que narra la història d'una noia de la Bretanya francesa que no es resigna a pensar que el seu xicot, que va ser enviat a la trinxera durant la Primera Guerra Mundial, quan encara no tenia ni 20 anys, és mort. Ell va formar part d'un grup de cinc homes que va ser abandonat en terra de ningú, durant tot un dia, i del qual se'n va perdre el rastre. Va resseguint hospitals, cartes, persones que en algun moment van poder arribar a coincidir amb ell, per trobar-lo. Va baixant a l'infern de les trinxeres de França durant la Primera Guerra Mundial, on els crims no només els cometen els alemanys. Va descobrint com els soldats intentaven sobreviure, com es convertien en animals... o no. Un llibre francament recomanable, que té un final interessant.I què hi té a veure la novel·la negra? De Sébastien Japrisot són imperdibles Parany per a una noia i Víctimes en fals. Les dues, a la Cua de Palla, una gran col·lecció que temo que va desaparèixer fa anys.
Un llarg diumenge de prometatge es va portar al cinema, amb Audrey Tatou de protagonista. Francament, em quedo el llibre, tot i que Japrisot va ser guionista de cinema i va adaptar novel·les al cine, la qual cosa pot donar una idea de com de gràfica pot ser la novel·la. Disfruteu-la!
2 comentaris:
També es podria titular "Dejà-vu", perquè tinc la sensació d'haver vist i llegit unes tres mil vegades aquesta història.
Què m'aportaria de nou, aquest llibre?
T'aporta un autor que no has llegit, un llibre que no és com els altres i que, imagina't, pot arribar a agradar-te! Què passaria si t'agradés? Ja no seria tot tan negatiu?
Publica un comentari a l'entrada