dijous, de febrer 21, 2008

En dos dies: Aix-en-Provence

Aix-en-Provence queda a cinc hores (llargues, això sí) en cotxe des de Barcelona.


És una ciutat petita, bonica, cuca, de Les bouches du Rhône, que traduïriem, així patillerament, per les Boques del Roine (imagina que a la desembocadura del Llobregat li diguéssim Les boques del Llobregat....Ai uix!)

És visitable en un parell de dies, de manera que és una escapada molt agradable per fer. El centre de la ciutat es delimita pels bulevards i les "cours" típicament franceses, que tenen l'avantatge que et permeten orientar-te (cosa que jo, personalment, agraeixo molt) i, com s'escau a qualsevol centre de ciutat, concentra els monuments i els espais de poder: l'Ajuntament, els jutjats, la catedral (Saint-Sauveur), l'Església del Sant Esperit, el campanar dels Agustins...



























El centre de la ciutat està molt ben dividit en dos espais diferenciats: el Vielle Ville i el Quartier Mazarin, que estan separats per la Cours Mirabeau, un passeig impressionant, amb "hôtels particuliers", que n'hi diuen, que són palauets, la majoria d'ells, del segle XVI, segle XVII, preciosos, que són on vivien els rics de veritat. Actualment la majoria són seus de bancs, és una llàstima...

Com podeu veure en el mapa interactiu que s'obre des d'aquí, a més de ser un passeig arbrat, la Cours Mirabeau té tres fonts, que són el centre d'atenció de tots els turistes. Val la pena perdre-hi una horeta, passejant. I si us agrada, com a mi, seure una estona en una de les terrasses que donen al passeig. Això sí, tingueu present que és a preus de Zurich de Barcelona, no apte per a butxaques estalviadores. Un tallat pot costar més de tres euros (feu-lo durar!).




Des de la Cours Mirabeau, passant pel Passage Agard, s'arriba a la Place de Verdun, que com que es toca amb la Place des Prêcheurs sembla enorme. De fet, la Place de Verdun sí que és una plaça; l'altra és un aparcament a l'aire lliure que els dies de mercat sí que fa de plaça. A la Place de Verdun, a la cantonada, amb toldos verds, hi ha un restaurant que és una petita joia i que està bé de preu. Llàstima, no en recordo el nom. Però sí que fa cantonada.













La Place des Cardeurs és l'equivalent a la Rambla del Raval en quant a actuació urbanística. Van aterrar tres carrers i en van fer un espai obert, que com sempre a la que poden, els francesos han omplert de terrasses, terrassetes i garitos per poder fer un mos i una cervesa. Preciosa, però amb menús a 15 euros (i no eren dos plats, postre i beguda; només estava inclòs el plat del dia, sense beguda ni cafè...)


Els edificis del centre, l'Ajuntament, Correus, són ben bonics, però a més tenen una particularitat: conserven els noms dels carrers en les dues llengües, francès i occità i mantenen la bandera catalana penjada del balcó de l'Ajuntament, com a signe d'identitat pròpia. Estaria bé que algun ajuntament del nostre país també ho tingués tan clar...
Un element especial d'Aix-en-Provence: mireu la foto i penseu que només és pintat: no té relleu!!!! És el número 19 de la Rue Gaston de Sapporta. Imprescindible.
I igual d'imprescindible és el Museu Granet, on hi ha part de les pintures que Cézanne, que era d'quí, va deixar en herència a la ciutat. Tingueu present, però, que hi ha la Ruta Cézanne, que et porta des del seu taller i la casa on va néixer fins als espais naturals en què es va inspirar.

1 comentari:

Artuditu ha dit...

Caram, resulta un lloc força interessant.

Per cert a la desembocadura del Ter se li diu La Gola del Ter, un xic més profund que la boca :-)