dijous, de febrer 14, 2008

Babyshambles, Shootters Nation

Em vaig comprar el compacte dels Babyshambles Shootters Nation pensant que, uf, que ja podíem patir. El fet que el Pete Doherty, que es passa el dia enganxant-se i desenganxant-se de tot el que és legal i del que no, s'hagués separat de la Kate Moss (que participa del compacte, per cert), feien pensar que no seria tan bo com Down in Albion, per si el seu estat emocional de tradicional perjudicat, s'agreujava. Doncs m'equivocava. Shootters Nation, per mi, és molt millor que Down in Albion. M'agrada tant com Waterloo to Anywhere, dels Dirty Pretty Things, quan Doherty encara tocava amb ells (que segons la seva web, la dels DPT, no la del Doherty) encara segueixen en actiu.
El disc és fantàstic. És una barreja de punk, rock i pop que a mi m'ha agradat molt. Com que qui em coneix diu que de música en sé ben poc (deu ser que com que no vaig estudiar solfeig no tinc dret a opinar de música...), us recomano que l'escolteu i digueu el què.
I el concert que van fer a l'Apolo, el passat 11 de gener, va ser realment bo. Després que tothom estigués expectant a veure si cauria durant l'actuació o si la suspenia per un "sobtat mal de coll", s'ha de reconèixer que tant Doherty com la resta de la banda van estar a l'alçada, amb una hora i quart (curtet, això sí) de música que sonava molt i molt bé, tant l'acústica com l'interès que van posar-hi.
Llàstima que el públic, en el millor dels casos, havia anat a veure si era cert que Doherty pensava esnifar-se fins i tot la caspa dels seus companys i que paraven poca atenció...

Cap comentari: