dilluns, de febrer 25, 2008

Tot sota el cel, Matilde Asensi

Tot sota el cel, de la Matilde Asensi, és un llibre que a mi em va agradar molt. De fet, com la majoria dels que comentaré des d'aquí. Excepte algun llibre que es mereixi una crítica ferotge, opino que és més barat directament no dir-ne res. Per tant, avui toca Tot sota el cel.
És el viatge d'una dona, nascuda a Espanya, que viu des de fa més de vint anys a França, que ha d'anar a Xangai a recollir les despulles del seu difunt marit, amb qui no viu des de fa una bona temporada. Quan hi arriba, descobreix que les coses no són com semblen i li toca fer un viatge, acompanyada de la seva encantadora neboda per la Xina, la costanera i la que no ho és tant, l'occidentalitzada i la que encara avui dia escup damunt de les catifes.
És un viatge dinàmic, ben narrat, amb un llenguatge divertit i amè que fa que t'hi estiguis hores, amb el llibre. Un viatge apassionant també per la història de l'època just postcolonial de la Xina, quan encara hi ha mandarins i hi havia una batalla campal entre el Kuomintang i el partit comunista que tot just naixia....
De Xangai a Nanquing (actualment més coneguda com Nanjing), de Nanquing Xi'an, de Xi'an a Pequín (ara també més coneguda com a Beijing, sobretot des que els xinesos monten els jocs olímpics...), de Pequín de tornada a Xangai.
Com que amb els Jocs Olímpics i els guerrrers de Xi'an ja hi ha un munt de gent que coneix la Xina (si més no per fotos) i també força gent (molta més de la que sembla i molta menys de la que voldria) que hi ha anat (entre els quals, jo), us recomano que us agafeu els fotos que surten a totes les revistes dels temples tradicionals xinesos i que us en feu una idea. Les descripcions són realment acurades, o bé perquè s'hi ha passejat hores o bé perquè algú que ho ha fet li ho ha explicat. Però és molt i molt xinès, tot plegat.
Un detall: la tomba de l'emperador Qin Shihuang o Qin Shihuangdi que descriu està relacionada amb els guerrers de terracota de Xi'an. Perquè us feu una idea de la magnitud de les coses a la Xina...

Cap comentari: