.jpg)
La primera d'elles: invertir en uns pantalons (és a dir, 1 pantaló, dos camals) negres, tres samarretes iguals en diferents colors i una rebeca negra. Ja tinc el vestuari per tot l'any per anar a treballar. Uniformada. Fi dels problemes del "què em poso?". Una inversió francament productiva en temps i en diners: gasto menys temps en pensar al matí i gasto menys diners perquè no em cal variar de roba.
La segona: invertir en el gimnàs. Em fa bé moure'm. No em fa tan de bé fer-ho quan surto de la feina, perquè em fa molta mandra després de 12 hores d'ordinador posar-me a fer qualsevol cosa que no sigui esmorzar i dormir. Però després de provar-ho, ostres, la inversió val la pena. Dormo encara millor, estic menys agressiva (que sí, que de veritat, que ho estic), em sento més millor (no sé com expressar-ho) i sobretot li faig botifarra al ioga. Que el bombin. Prefereixo nedar. M'encanta l'aigua i em sembla una imbecil·litat fer "ooooommmmmmmmmmmmmmmm" a les 8 del matí amb tot de gent que fa cara de gana (estan ultraprims), cara de massa vacances (estan ultramorenos) i avorrits (estan per damunt del bé i el mal). I ja ho dic: és la meva opinió, no un fet. A qui li vagi bé el ioga, millor per a ell/a. Però els meu metge no té raó: em relaxa més nedar que el ioga. El ioga em posa dels nervis. Em posaria a repartir bufetades a tort i dret per despertar-los i espavilar-los.
La tercera i la més millor: pau per territoris a casa. Hem recuperat la Tània. Hem recuperat la pau social. Hem recuperat la tranquil·litat. Hem perdut anar a sopar un cop al trimestre. Però i lo bé que estarem ara a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada