No és que entremig no hagi nadat mai (algun cop he anat a la platja...) però amb el gorro, les ulleres i tal, és a dir, disciplinadament, feia dos anys que no ho feia.
I l'avaluació és la següent: estic vieja.
He aconseguit nadar només 100 metres, quatre miserables piscines.
El banyador encara m'entra (això és el gran èxit, s'ha de dir).
Em fan músculs que no sabia que tenia.
El meu cos i el meu esperit se separen quan em fico a l'aigua: és una altra persona la que neda, jo m'ho miro.
M'encanta nadar.
Ja està. Aquesta és l'avaluació.
Demà, més. Més piscines, no més avaluació, evidentment.
4 comentaris:
ahaha¡ t'he pescat una errada ortogràfica... i si no vaig errat de les de demanar perdó.
Nadar? És nedar?
Faig servir el català occidental... :)
http://ca.wiktionary.org/wiki/nadar
És clar, ara resulta que, en un mateix escrit, barrejar oriental i occidental és una llicència poètica.
I si ho deixem en jeta patillera, per justificar una cagada monumental?
Publica un comentari a l'entrada