Endívies al roquefort + llaminera de llom amb poma i ceba

Endívies al roquefort (o al formatge blau, segons l'economia de cadascú):

Es compra una safata d'endívies i es preparen a fulles en un tàper. La quantitat, discrecional a la gana de cadascú. És important deixar que les fulles quedin el màxim de grosses, això sí, perquè fan de cullera.
La salsa roquefort o blava és ben senzilla: s'agafa formatge envasat en porció i es fan bocins en un bol que pugui anar al microones. S'hi afegeix un bon tros de mantega, també a bocins. Es posa al microones TAPAT durant un minut i mig. Es treu i es remena (ha d'estar fos del tot). S'hi afegeix crema de llet. Es torna a posar al microones un minut i mig més, perquè redueixi la crema de llet. Llest.

Llaminera de porc amb ceba i poma:

Es compra una llaminera de porc. Una d'uns 400 grams a casa meva dóna per dos i mig (vull dir que en mengen dues persones i en queda una mica). Això també és discrecional a la gana de cadascú, evidentment.
Es rosteix, ben polida de pelletes. Quan està pràcticament cuita, però no resseca, es retira del foc.
Amb el mateix oli, es sofregeix una bona quantitat de ceba, tallada a tires, i un parell de pomes, tallades a trossets. Quan s'han començat a enrossir, s'hi aboca un bon raig de vi blanc. Quan ha reduït el vi, s'hi afegeix de nou la llaminera, perquè agafi gust.
La llaminera es talla a talls d'un centímetre, més o menys, i la ceba i la poma es poden servir de tres maneres diferents, segons es prefereixi. La versió A, que és la més gandula, és tal qual. La ceba i la poma damunt la carn (o al costat). La versió B és fer-ne una crema barrejant-les i passant-les pel túrmix juntes. La versió C, que és la que faig jo, és passar-les pel túrmix per separat i que cadascú es serveixi la salsa que més li agradi o que se les barregi al plat.

Iogurt.

Que vagi de gust!