Amanida de seitó i olives
Pollastre a la cervesa
Plàtan
Amanida de seitó i olives
Tallem un enciam iceberg o cabdells que ja vénen nets i en safata. En tallem tanta com ens en calgui (en funció de la gana de cadascú a l'hora de dinar). El deixem ben net i sense una gota d'aigua. El posem al tàper. És important que el tàper sigui hermètic.
Agafem seitó i en posem tant com ens convingui i la família ens permeti (a casa meva hi ha bufetades pel seitó)
Jo el faig a casa, però hi ha qui el compra fet. Per fer seitó, es baixa a la peixateria de confiança i demanem que sigui del dia, no val que sigui de fa tres dies, perquè queda tou. El decapitem, li treiem les entranyes, l'obrim, li treiem l'espina central, li donem la volta i li treiem l'aleta dorsal. El posem boca amunt en capes. Es sala cada capa. Finalment el cobrim amb vinagre unes quatre o cinc hores, depèn de la paciència. Es retira el vinagre i es cobreix amb oli d'oliva. Queda avinagrat, però a mi ja m'agrada. A més, amb l'oli i el vinagre del seitó s'amaneix l'amanida, que així no cal amanir-la.
S'afegeixen olives, millor si són amb pinyol, que són més gustoses. Recomano les verdes, però va a criteris.
Pollastre a la cervesaEs fa a tires els pits de pollastre, ben nets de greix. Es fregeixen amb una mica d'oli. Quan estan ben fregits, es retiren. S'afegeix a l'oli del pollastre ceba tallada fina i es deixa enrossir. Se salpebra i quan comença a estar tova s'hi afegeix mitja llauna llarga de cervesa. Jo opto per Xibeca que no té gaire gas o l'Aldenbraun del Consum, que és prou útil per això. Quan la cervesa s'ha reduït força, el pollastre altre cop a la paella. Es deixa agafar gust uns deu minuts i ja està a punt.
Plàtan.
Plàtan. Es compren plàtans i es tenen al fruiter. Quan el plàtan amença de fer-se massa madur, cap a la feina i de postre.
3 comentaris:
L’enciam iceberg... m’equivoco o és aquell blanquinós, quasi lletós, amb poca clorofil•la? Opto pels cabdells, més verdosos i clorofíl•lics que em deixen un alè que pa què..
La safata... ja sap que jo sóc un ecoguai. Que vinguin de l’hort, se’ls renta, i s’aprofita l’aigua per regar el que et plagui.
És important que el tàper (jo en dic taifa) sigui hermètic: efectivament.
La preparació del seitó, com a signant de la ILP antitaurina, em resulta sinístrament gràfic, dexterià. Jo, en aquests casos, li demano al peixater que m’ho faci ell i m’ho deixi net com una patena. La cosa va així: “Ei, Josep, vull seitó. I el vull net com una patena. Passaré d’aquí a un parell d’horetes. Fot-li julivert.”.
“Amb l'oli i el vinagre del seitó s'amaneix l'amanida, que així no cal amanir-la”: l’amanim, o no l’amanim? En què quedem? Amanim-la, va, no siguem rancis.
Les olives amb pinyol, i tant. I la boca sense dents, també.
La cervesa... és una debilitat. Allà on la fotis, la cosa rutlla. Si a vostè li agrada la Xibeca, doncs endavant. Democratitza el plat, per no dir que el vulgaritza, però endavant. Que no falti la cervesa!
El plàtan, doncs bé.
En resum: excel•lent.
L'amanida de seitó fa una fila tremenda.
Òscar, és per compensar els teus rituals culers... Ara, si et cal, la pots acompanyar de conyac! :)
Publica un comentari a l'entrada