dilluns, de març 31, 2008

En dos dies: Milà i entorns

Tot i que sembli estrany i que tocaria parlar d'Istambul, em guardo uns quants dies més de reflexió per poder acabar de trobar-li totes les coses bones a la ciutat turca (que m'està costant més del què a la majoria...), però vaig avançant en la feina de recomanar racons i raconets per anar de visita si algun dia us perdeu per aquelles terres.Comencem per Milà, doncs. En un parell de dies i un bon ritme a les cames es pot fer una visita maca a la ciutat. Aprofitant aquest post, intentaré donar llocs on dormir i on menjar que a mi m'hagin agradat o fet servei (cosa que no vol dir que siguin magnífics, però que, sense ser meravellosos, et permeten un espai correcte per dormir, dutxar-te i canviar-te de roba).
On dormir: Hotel Valganna , que té uns preus prou acceptables, queda lluny del centre de la ciutat PERÒ té un punt fort important: l'Estació de tren de Bovisa a 200 metres (reals) de l'hotel i tots els trens en direcció Estació Central hi paren (en cinc minuts ets al centre de Milà!).

Us deixo també el vincle amb un mapa interactiu de Milà, perquè us feu una idea de com es pot fer en dos dies: el Duomo (imprescindible, increible, impressionant) que gairebé et pot provocar la Síndrome d'Stendhal (ara què he après què és, us ho deixo perquè ho busqueu a la Viqui!), el Castell Sforzesco, la Galleria Vittorio Emmanuelle (no hi sopeu, sobretot! És un atracament a mà armada i no s'hi menja bé!!!! Val més buscar altres llocs no tan cèntrics!!!), la Via Dante,....
Santa Maria della Grazie (coneguda també com Santa Maria Maggiore) i el Sant Sopar (està amagadet, cal buscar-lo). Si voleu veure la pintura de Leonardo da Vinci i pensar-vos
que sou una mena de Dan Brown, tingueu present que cal fer la reserva per poder entrar a veure la pintura, i cal fer-la amb dies d'antel·lació. Nosaltres vam pensar-nos que no seria per tant i finalment vam haver d'intentar colar-nos, perquè no hi havia "audiència" al quadre fins al cap de cinc dies... Tampoc no ens vam poder colar. Els italians són caòtics, però en aquest cas eren pitjors que els austríacs en qüestions d'ordre!A mi em va decebre l'Scala. Tan sentir parlar d'aquest temple de la música clàssica i va i és tirant a cutrillo (almenys l'edifici), però vam enganxar una exposició de Versace pel carrer i la veritat és que estava molt xula.
Montenapoleone només és digerible si tens molts, molts diners o moltes, moltes ganes d'ostentar. Si no, és com passejar-se per un centre comercial a l'aire lliure, versió cara i versió luxosa. En uns dies, si us agrada aquest tipus de complements i roba, els podreu trobar als top manta més reconeguts de Barcelona.

Como, aquesta última més coneguda pel seu llac que per altra cosa. De fet, Como és a una hora escassa en tren des de Milà i és una petita meravella per escapar-se una tarda dels artificiosos i artificials milanesos.
Des de l'estació de Bovisa, que us deia abans, podeu agafar un tren cap a Como (una hora i deu minuts, si agafeu un rodalies; tres quarts, amb un semi directe). Hi ha la mansió on van rodar La Guerra de les Galàxies o on en George Clooney té la torreta (aquella que tots tenim com a segona residència, us sona?). Us deixo unes fotoquis:









Cap comentari: