Amb el títol, es podria pensar que toca de nou secció "feminista". Tenint en compte que com que s'acosta el 8 de març "toca" parlar de dones, de maltractaments, de dades de feminicidis, de pitjors sous, de falta de feina,... podríem dir que és un autèntic malson ser dona a data d'avui. De fet, ser dona sempre ha estat un malson: treballaven al camp amb els homes, treballaven a casa amb els nens, treballaven a casa dels senyors i a sobre ningú no ha reconegut mai aquesta feina.
Però vaja, no era el tema central.
Volia parlar dels meus malsons, dels que tinc quan dormo.
Sóc hipersuggestionable. No hipersensible, no. Hipersuggestionable. Qualsevol cosa que llegeixi, que vegi, que senti (que no pas escolti), que parli durant el dia i sobretot poc abans d'anar a dormir, entra als meus sons.
Fa tres dies vaig somiar tota la nit en morts, suïcidis, sang, violència diversa, pobles abandonats, ganivets,... Havia llegit Ventada de morts, de Josep Albanell abans d'anar a dormir. Em vaig llevar feta pols, trista, esverada i espantada. Vaig aparcar el pobre Albanell al sofà, a les lectures de tarda.
Fa dos dies vaig veure Hellboy a la tele. M'encanta. M'encanta el còmic i m'encanten les pel·lis aquestes. Tota la nit somiant en infern, que em cremaven els peus amb oli bullent. Em vaig llevar tard del cansament que arrossegava de la nit.
D'acord, doncs res, al llit abans de les 11 i amb un llibre soso i insuls, best seller i senzillet com La caiguda dels gegants, del Ken Follet. Sense ànims d'ofendre ningú, els seus llibres estan ben escrits, ei, però te'ls pots llegir com qui veu un capítol de la Riera, sense pensar massa. Toca't els ous. Resulta que vaig deixar de llegir quan els miners comencen una vaga. Conseqüència: m'he passat la nit lluitant amb la classe obrera per un futur més digna, com una sufragista qualsevol, agafant el tren amb el meu company de lluita per buscar-nos la vida en un altre lloc i expandir també les idees polítiques.... Un esgotament.
I ara, què? Què haig de fer abans d'anar a dormir? Llegir el Teo va al zoo? Sóc capaç de passar-me la nit somiant que la zebra s'ha escapat i que dóna voltes per Barcelona amb el bus turístic!
Alguna idea, sisplau???????
I no, no vaig prendre al·lucinògens abans d'anar a dormir. Amb un poniol-menta-til·la em vaig conformar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada