Independència (2)

Ja vaig amenaçar que això seria com un culebrot; per tant, cap remordiment per fer la segona part (i les que vindran, si puc).

Si algú em digués "quin seria el teu escenari ideal per al 25N?" jo respondria, sincerament, que la meva il·lusió hagués estat un front nacional compost (composat? mai no sé quina és la correcta) per CiU, ERC, ICV, SI, RCat, DC i qui s'hi vulgui apuntar més.
Per què? Perquè entenc les properes eleccions com un plebiscit sobre si cal o no cal fer el referèndum per a l'autodeterminació. Que guanyen els partits que el volen convocar? Doncs, ala; convoquem i avall que fa baixada. Que amb la llei espanyola no es pot fer? I què. Precisament el que es tracta és de petar-se la llei espanyola. Per tant, si guanyés el front pro referèndum es genera la legislació necessària, que per això és un Parlament i no una casa de barrets, es convoca el referèndum dins la legislació catalana vigent i avall que fa baixada.
Un cop fet el referèndum, en cas que guanyés el "Sí, volem un Estat propi que es digui Catalunya (o fklasjfñlkasd o MiraquebonicelpaísdeGaudí o Barçalunya o com vulguin, que el nom no sempre fa la cosa)", quedarien convocades automàticament eleccions constituents per al cap de 3 mesos i aleshores que cada partit es presentés amb el seu programa, les seves propostes i els seus candidats per elaborar una Constitució catalana, demanar l'ingrés a la UE, a l'ONU, a la FIFA i a la UEFA i reconvocar per començar la primera legislatura de la nova era del país.
Si guanyés el "No, volem seguir sent espanyols, cornuts i pagant el beure", doncs res, tu. Cap a casa i a recomençar la feina que hem estat fent tots aquests anys i que semblaria que no hem fet prou bé.
Això seria el meu desig.
Per sort, els meus desitjos no són ordres ni a casa meva, de manera que segur que faran tot el contrari. Però vaja, mira, l'opinió és lliure. Mentre en Vidal Quadras no mani gaire més.