M'avorreixo sobiranament. Hauria de fer alguna cosa interessant, però no em ve de gust fer res. Aleshores, per què m'avorreixo? Ho he decidit jo, fer no res i avorrir-me, però mira, m'avorreix avorrir-me.
Les reflexions d'un dissabte a la tarda de juliol són avorrides. Podria sortir porahi i anar a fer una mica el bèstia però aix, m'hauria de moure. Podria agafar un llibre i llegir, però és que me n'he llegit 6 en un mes i mig i tinc els ulls que ja només hi veuen en blanc i negre. Podria posar alguna cosa a la tele interessant, però és un oxímoron.
Em sembla que me'n torno a avorrir-me una estona més amb mi.
Una altra reflexió pròpia.
En canvi, la foto és de http://fotosbosch.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada