No m'havia passat mai, però sempre hi ha una primera vegada.
No puc coordinar prou paraules seguides per aconseguir un text amb coherència. Com a l'Austin Powers li van robar el seu "mojo", a mi m'han pres (només temporalment, això segur, ja amenaço) la capacitat d'escriure.
No m'he quedat muda; no m'he quedat manca; no m'he quedat ficus, encara. Però no puc escriure. I això em fa gairebé tan de mal com no poder llegir, que fins dilluns no em va ser tornat.
Dit això, ens llegim aviat. Més que res, per si algú (tampoc no crec que siguin hordes de lectors) s'ha preguntat per què el bloc s'actualitza a la velocitat que viatgen els drets humans a Qatar, ara que patrocinarà el Barça.
4 comentaris:
No ens quedem muts; recopilem idees :)
Gràcies Òscar!
M'has tret un pes de sobre... :)))
Ens cal menjar poc i païr bé, només saber que encara hi ets ja ens dóna una gran tranquil·litat i l'"amenaça" de la teva tornada no fa més que adonar-nos que el temps passa i no és en debades. L'hem de saber saborejar, mirar les coses que passen i notar que els amics estarem, com sempre, esperant-te. Disfruta, encara que costi, de la mudesa, i aprofita les dues mans -que les tens- per abraçar, tocar, acaronar el temps i la gent que passa inexorablement...
(òstia, quina cosa m'ha sortit, estic sorprès...)
Una abraçada!
Gràcies, Lluki!
I aquest "gràcies" intenta compilar tota l'emoció que m'ha fet sentir llegir el teu comentari!
Una abraçada molt, molt forta i gràcies, de nou.
Que tingueu un any molt feliç amb la Carme!
Publica un comentari a l'entrada