Comença la temporada 2010-2011

Quan arriben aquestes dates es comencen a tancar els equips. A aquestes alçades ja sabem amb què comptem i de quin peu anem coixos. Si és una qüestió de base o si, per contra, és un problema de llargada de plantilla. Si arribarem a satisfer les expectatives o bé si ens quedarem curts.
En qualsevol cas, per sort, no parlo de futbol, sinó de l'equipació bàsica per anar a treballar: els tàpers!Enguany he ampliat la plantilla de tàpers. Una de les coses genials del Japó és la quantitat de pijades que tenen. A més de tecnologia, són uns malalts de les coses petites: tot petit. I de milers de complements estranys. I per mi, els tàpers, són complements. Sobretot a l'hora de dinar a la feina, 4 dies de cada 5. Per tant, i tenint en compte com estan les coses, tenir uns tàpers xulos em motiva especialment, aquest any.
Així, als ja coneguts, he aconseguit unes incoporacions que permetran que no hagi de rentar cada dia el tàper, la fiambrera o la taifa, per tornar-la a omplir per a l'endemà.
Us els presento:
Aquest és el sensat: còmode, amb la seva pròpia funda isotèrmica, robust.
Un joc ideal per a un dia de feina pesat.


Aquest és el de disseny: elegància , glamur i sofisticació per a un dia xungu al curro. Almenys que alguna cosa sigui brillant, ni que sigui el tàper.

I no ens podem deixar la fruita! Aquest és gentilesa dels pagesos catalans, que volien promocionar la fruita amb una carmenyola per als nens. La meva mare me'n va aconseguir una! I va molt bé, a més de ser molt divertida.

Quin post tan poc rellevant, la veritat. Però em venia de gust!
Ja penjaré les receptes que vagi fent... a partir de la setmana vinent!
Bona tornada al cole a tothom!