dissabte, de maig 22, 2010

Records del passat, actes del present

Avui és un d'aquells dies que tinc una feinada de por: tinc dues PACS (en mala hora se'm va acudir a mi posar-me a la UOC) per presentar urgentment; tinc dos textos del curro per llegir-me; tinc feina que em surt per les orelles.
Precisament per això és el moment i-de-al per posar-me a recollir les mantes que fan calor, per ordenar el sotallit (que és més frondós que el sotabosc del país), per netejar la nespresso que em van regalar a l'octubre...
I fent aquests actes del present he tornat a la meva infància i a pensar que hauré de començar a fer el mateix que feien els meus pares i els meus avis.

Netejant la punyetera Nespresso he vist que el pes d'una capsa són 60 grams. A 3,30€ la caixa, el quilo de cafè surt a 55€, si els meus càlculs no són erronis. M'he esparvarat! Com pot ser que jo, que sóc una persona racional pagui la morterada de 55€ el quilo de cafè? I tot perquè ve en unes càpsules supermones que ens fan sentir el més de lo més en disseny i modernitat. He recordat el molinet de cafè de color verd hospital de la meva mare i el meu pare molent cafè, el diumenge al matí. El meu pare es feia una cafetera americana cada matí i se la bevia ell solet. La resta n'havíem de fer més si en volíem prendre després d'ell. Si l'haguessin pagat a 55€ suposo que en aquests moments no escriuria el bloc, perquè m'hauria mort de gana abans.

He tret mantes i nòrdics del llit, a veure si deixem de suar com a la sauna, també. Mentre ho feia, pensava que cada dilluns, quan em fico al llit, me'n recordo de la "noia que ens ajuda" (l'eufemisme per dir la senyora de la neteja), me'n recordo de la Tània, que em fa el llit d'una manera que odio però que m'aguanto perquè almenys me'l fa. I avui, quan posava els llençols nets (dilluns és festa a Barcelona i ella no vindrà, encara que jo sí que hauré d'anar al meu curro, en un poble fora de la capi), he aprofitat per posar els llençols que ella mensyprea perquè són vells. Són llençols brodats per la meva àvia, de cotó del bo. Tenen més de quaranta anys i són dolços, blancs, d'un tacte extraordinari a la pell. Però petits. De llit de matrimoni d'abans. I pensava que enyoro el temps que la gent dedicava a petites coses que no es veuen però que fan la vida millor als que vénen darrere: brodar els llençols, fer-los de qualitat, cuidar-los. Sóc una privilegiada. Fa no gaire, dues de les persones més importants de la meva vida, em van fer un dels millors regals del món: llençols brodats amb les nostres inicials, draps de cuina brodats, tovalloles brodades. Hores del seu temps dedicades a fer millors coses que ningú més veurà (a part de mi i del col·lega). La meva mare i la meva germana em van regalar temps i amor. I mentre feia el llit pensava que vull poder deixar als meus fills aquest llegat.

I alhora, feia el dinar al microones i em bevia un gaspatxo comprat, perquè avui no tinc temps de res i només me'l faig per mi. I penso que estem equivocats. Que correm cap a enlloc. Que comprem coses que són supermegamodernes i xaxiguais perquè no som capaços ni de dedicar-nos el temps de fer-nos nosaltres petites coses que ens generen major benestar. En plena crisi econòmica ens estem oblidant de la crisi personal que molts i moltes vivim. I reduïm la qüestió a diners per pagar coses que no necessitàvem i que ens van fer creure i ens vam voler creure que eren imprescindibles.

Em sembla que tornaré a moldre cafè. Em sembla que tornaré a fer servir coses que duren més d'una temporada. Em sembla que començaré a provar d'intercanviar coses. Estalviaré diners i guanyaré autoestima. I si alguna cosa no sóc és hippie, que quedi clar.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

Tot i que no penso renunciar a la Nespresso i que obviaré l'import en euros que has posat i que em fa mal al cor i a la butxaca, crec que tens tota la raó del món: hi ha coses que no tenen preu!

kweilan ha dit...

Comparteixo aquesta idea que sorgeix del text de cuidar-nos una mica més nosaltres mateixos.

Àlex ha dit...

Mireia, no cal que renunciïs a la Nespresso. Hi ha botigues de menatge domèstic que venen les càpsules buides i les pots omplir amb el cafè que més t'agradi.

Kweilan, cuidar-nos una mica molt més i, sobretot, cuidar als del nostre entorn!