Porto
molts, molts dies donant voltes a qui votaré.
Sóc independentista i
d'esquerres i, per tant, m'hauria de ser senzill, no? Doncs no.
Com a
independentista prosaïca que sóc, a mi tant m'és qui proclami la independència del meu país; com si ho qui ho fa és el Crostó, el cadell de gos de la meva
germana. En tant que serveixi i que ho fem, doncs endavant.
Així, se'm presentava el dilema: i si per una vegada voto en
Mas, per donar prou suport a aquesta nova versió
del President i que tingui força per negociar? Home, és una opció, em deia jo a mi mateixa, però té peròs.
En primer
lloc, és de dretes. Sí, ja i què, em deia la meva segona veu.
Primer aconseguim ser un Estat normal i després
farem d'estat normal: decidirem si tenim governs de dretes o d'esquerres. Com
tothom, vaja.
En segon
lloc, porta el Duran. La meva segona veu aquí
ja no callava: estàs sonada si votes aquest
senyor, que és un unionista de cap a peus.
La meva primera veu no tenia arguments contra això, de manera que callava.
En tercer
lloc, la meva primera veu tenia por. Por perquè
en Mas és el mateix que va pactar la
retallada de l'Estatut que havia aprovat el Parlament; perquè és el que encapçala un partit que del peix al cove i de la puta i la
Ramoneta n'han fet els seus eixos principals, perquè em temo molt que en el moment que tingui una majoria
absoluta estaran disposats a pactar a la baixa. I aquí la meva segona veu ja feia festa major: doncs per què et planteges votar CiU? Doncs mira, perquè vull, perquè necessito la independència del meu país, li deia la primera. Hàbilment, la segona veu li va dir: doncs fes vot útil. Vota ERC.
Vot útil ERC, deia jo? Això no ha anat mai així... I la meva segona veu, que és el sentit comú i la meva intel·ligència, deien, doncs ara sí.
Ara cal
que Esquerra sigui la segona força del Parlament, per garantir
que CiU i en Mas no es faran enrera.
Ara cal
que ERC sigui la segona força del país, per no deixar cap dubte de la nostra voluntat de ser.
Ara cal
que ERC sigui la segona força, per demostrar que el país no està polaritzat: que som molts més dels que volen i dels que diuen; que els unionistes són un reducte petitet atomitzat.
Ara cal
que ERC sigui la segona força, perquè són els únics que garanteixen que el vot indiscutiblement
independentista tingui capacitat de marcar el govern, sense que hi pugui haver el dubte que es pacti amb les forces
unionistes de dretes.
Ara cal
que ERC sigui la segona força i a més que ho sigui sense la majoria absoluta de CiU.
Perquè ja entenc que CiU guanyarà,
però si ho fa per majoria absoluta
ens quedem a les mans d'una gent que sempre s'ha distingit per la seva
capacitat de fer canviar de sentit les paraules.
Si vols
la independència del teu país, doncs, hauries de votar ERC. Per assegurar-te'n. Jo ho
faré. I ha estat una decisió de vot útil.
I no, no m'han pagat ni em paguen per fer campanya.
